El teu blog d'entrevistes

Redacció i Fotografies: Edgar Ballarín i Noelia Navarro

Arranquem aquesta segona temporada parlant de televisió. I si ens centrem en sèries, Toni de la Torre (Barcelona, 1981) serà un dels nostres referents a nivell de periodisme especialitzat en la matèria. Crític televisiu i autor de diversos llibres sobre sèries de televisió, en Toni es passa un munt d’hores cada dia analitzant tot allò que arriba de les cadenes americanes i fent-ne la seva valoració, amb la que compten mitjans com l’emissora Rac1. Amb ell vam aprofitar per fer una repassada a les virtuts d’una bona sèrie, la seva opinió sobre els darrers èxits televisius i el fenomen serièfil català.

Series capaç de triar una sèrie com a favorita per damunt de totes les altres o t’és impossible?

No, no puc. Però crec que ningú pot. Penso que hi ha sèries per tots els moments. Hi ha moments en que potser ‘Los Soprano’ és tot, i d’altres en que no em ve de gust veure-la i prefereixo ‘Seinfield’ per exemple. Però també cal diferenciar les que objectivament com a crític penso que son la elit i les que a mi m’agraden a nivell personal. I de fet crec que és part de la meva feina. A mi m’encanta ‘Entourage’ però no la faria entrar entre les deu millors sèries de la història.

Quin és el teu primer record televisiu d’infància?

És complicat de dir… (s’ho pensa) ‘Twin Peaks’, probablement. No entenia res però m’agradava. I ara tampoc entenc gaire cosa més (riu). Crec que en la majoria de nens dels ’80 ‘Twin Peaks’ va provocar una fascinació una mica estranya.

Quins ingredients ha de tenir una sèrie per a assolir l’èxit?

Tot i que no hi ha cap fórmula de l’èxit, si que és cert que existeixen una sèrie d’elements que si els apiles crees una patró de sèrie que funciona: episodis conclusius, en que comenci i acabi una història en el mateix capítol, tensió sexual no resolta, cliffhangers, un personatge principal amb personalitat i irreverent… Si ho agafes tot tens més possibilitats de funcionar, i això és el que fa la CBS per exemple.

Creus que el fanatisme per les sèries a Catalunya ja es pot equiparar a l’americà o encara anem a remolc del que triomfa allà?

Crec que és diferent. Aquí ho seguim molt, com una cosa extraordinària. En canvi per a ells és el seu dia a dia, no ho posen un pedestal com si passa aquí. És difícil que a Estats Units vegis gent amb una samarreta de Dharma, per posar un exemple. Ells miren ‘Lost’ com poden mirar l’últim reality. Ho posen tot a la mateixa capa. Ells no han de fer cap esforç per aconseguir aquestes sèries: no han d’esperar a que es pengi el capítol o a que ho emeti el canal de torn. Per nosaltres té un element de repte o d’element no assequible que ho fa més atractiu.

Veus també sèries d’animació o les consideres a un altre nivell?

Les considero al mateix nivell, però com a crític de vegades tinc mes mà per parlar de sèries amb actors que no pas d’animació. Però per mi estan al mateix nivell. Jo em trago tota la programació d’allà, menys programes talks shows i realities… I com a series d’animació que m’agraden, citar-ne una que no va triomfar gens que es deia ‘The Goode Familiy’ sobre una família ecologista. Hi ha molta animació per a adults interessant a dia d’avui, no acabaries mai.

Últimament hi ha certa tendència a adaptar llibres en sèries, com s’ha fet sempre amb les pel·lícules. A què ho atribueixes?

Crec que es lògic. El gran problema que han tingut sempre les novel·les adaptades al cinema ha estat la necessitat de comprimir i de sintetitzar una història en hores de metratge. I les que ho han aconseguit més o menys tenen un mèrit brutal, perquè condensar un llibre, per curt que sigui, es difícil. Per tant es lògic que si tens uns 20 capítols, que poden ser gairebé 15 hores de metratge, et doni molta mes tranquil·litat. ‘Els Pilars de la Terra’ en dues hores de metratge molt pocs directors s’atrevirien a fer-la.

A nivell de sèries, en què creus que es diferencia el paladar britànic del paladar anglès?

A Estats Units es prenen molt seriosament a si mateixos, i ens anglesos es pensen que fan merda quan realment estan fent obres d’art. La principal diferència és aquesta. Els anglesos tenen una capacitat horrible de riure’s de si mateixos i vomitar bilis a la pantalla i els americans es prenen molt seriosament, tenen una moral que està allà sempre i no s’atreveixen a creuar segons quines línies. Els anglesos passen més de tot i trenquen amb el que faci falta. Això es nota especialment en la comèdia.

Digues un personatge de sèrie que idolatris i un que no suportis

N’hi ha molts (riu). M’agrada molt Dexter. De gran vull ser com ell: tallant gent a trossos i tenint els seus problemes existencials. També John Locke, Tony Soprano, Jack Bauer…son tots grans personatges, d’aquells que no oblides. I en el costat negatiu… mira que intento oblidar-los, però te’n diré un de fa poc. És de ‘Outlaw’, una sèrie que he vist fa poc. És Jimmy Smiths, l’actor que feia de Miguel Prado a Dexter i de Matt Santos a ‘El Ala Oeste de la Casa Blanca’. És un actor que m’agrada molt però el seu personatge es odiós, extremadament estereotipat.

També em passava una mica el mateix amb Claire de ‘Heroes’, Kim Bauer de ’24′. I fins i tot Hiro, tornant a ‘Heroes’, l’hauria enviat al Japó feudal i que s’hi quedés (riu). Però no sempre és culpa del personatge sinó també de la capacitat del guionista per a reinventar-lo.

Quan algú et diu ‘Tens molta sort, et paguen per veure la televisió’, tu que contestes?

Els dic que només aproximadament un 20% del que veig val realment la pena. Hi ha sèries molt bones però també n’hi ha moltes d’intragables. No us ho podeu ni imaginar. I m’empasso el primer, segon i de vegades fins i tot el tercer capítol per a donar-los una oportunitat. Amb el pilot no pots descartar mai res.

Per acabar, et farem fer un ’1×1′ com els del futbol però amb onze sèries que s’emeten actualment a les quals has de posar un sol adjectiu

True Blood Decebedora

Fringe Genial

Modern Family Intel·ligent

Community Infravalorada

Big Bang Theory Còpia

How I Met Your Mother Cansada

Doctor Who Rara

Dexter Radical

Mad Men Alcohòlica (riu)

The Wire Viciosa

Supernatural De culte freak