El teu blog d'entrevistes

Redacció i Fotografies: Edgar Ballarín i Noelia Navarro

El Mundial segueix i ‘La Molesquine’ continua amb el seu petit cicle d’entrevistes futboleres. En aquesta ocasió el nostre convidat és el dibuixant i twitter Àlex Santaló (Barcelona, 1977), autor de les vinyetes que podeu trobar al seu blog GolSud.com. Si es tracta de futbol (o d’humor), l’Àlex és una d’aquelles persones amb les que et podries estar xerrant durant hores i hores. L’entrevista que teniu a continuació és el tast més interessant del que vam parlar amb ell.

Perquè vas escollir Henrik Larsson com a gurú del teu blog?

És una història molt llarga, però ho resumiré. En aquell moment era el meu jugador preferit, i el va fitxar el Barça. I llavors vaig tenir la oportunitat de veure’l jugar cada quinze dies en directe. I un dels primers dibuixos que vaig fer abans de començar amb les vinyetes va ser la dupla Larsson-Ibrahimovic amb la samarreta de la selecció sueca.

Al meu blog parlava de futbol: les meves dèries, tàctiques i chorrades com hi ha en milers de blogs. I llavors vaig començar a fer “Las aventuras de Henrik Larsson”, gags absurds de malentesos amb el suec i el català. I també perquè no és una estrella, així de clar. L’única estrella que m’ha agradat és Henry. La resta no: Messi és un chupón, Eto’o és un egoista, Ronaldinho és un filigranero. En canvi, Larsson és un currant.

Què caracteritza un pintamones 2.0?

Doncs estar-se a fer qualsevol cosa per “amor a l’art”. El blog va començar amb el repte de fer una vinyeta cada dia per demostrar que podia fer un acudit diari, hi hagués noticia o no, per després dur-ho a la premsa. Porto dos anys fent vinyetes cada dia i l’únic diari que s’ha fixat en mi és el ‘GOL’. I aquí estem (riu). És el que deia, fer qualsevol cosa: dissenys de blogs, pàgines web. Un bon exemple és la caricatura de l’equip de ‘La Segona Hora’. Me la van demanar ells, em vaig quedar flipant.

Recordes quant et vas gastar en les entrades de la revenda per anar amb la teva xicota a veure l’Arsenal-West Bromwich el dia que es retirava Dennis Bergkamp?

Si no m’equivoco les dues entrades em van costar uns 350 euros. A això suma-li els bitllets d’avió i el cap de setmana a Londres. 350 de la època, clar. Dels antics euros (riu).

Quins còmics llegies de petit? Sabem que tens passió per Marvel…

Vaig començar amb ‘Mortadelo y Filemón’, que són uns clàssics, fins que arriba un moment que cansa la mateixa història. Es pot aplicar una mica mateix a Marvel: porto llegint-los uns 25 anys i vulguis que no els agafes carinyo.  Són molts anys.

A quin jugador mai dedicaries una samarreta i a quin li faries un monument?

Home, mai… Et diria Guti, però no és cert, perquè li tinc molt de carinyo. Va, Cristiano Ronaldo. I mira que en vendria eh? I sobre el monument, et podria dir Larsson, Henry o Abelardo. Són els meus referents. És difícil dir-ne només un. Com ja he comentat, sóc més de jugadors d’equip, així que faria un monument a un equip: el Barça 08/09.

T’ho vas pensar gaire abans d’acceptar l’encàrrec del Jair Domínguez de fer-li el disseny de la seva web?

Crec que li vaig dir que si abans de que m’ho proposés. I a més,  el dir-li que si a la web ens ha portat a fer altres coses junts. Va ser una decisió encertada.

Una de dibuixants: Caye de l’’Sport’ o Kap del ‘Mundo Deportivo’?

(Ni s’ho pensa) Kap. Evidentment. L’altre no sap dibuixar. Quan vaig començar a fer vinyetes, l’única opció que em plantejava era l”Sport’, perquè si jo fos directiu del ‘Mundo Deportivo’ no deixaria escapar Kap. En canvi, a Caye li treus els plastidecors i res. M’estic fent amics aquí eh? (riu).

Que ets culé resulta més que evident, però…tens segon equip?

Si, i tant. De la Lliga espanyola no, sóc del Barça. Puc simpatitzar amb altres equips, però no. Tinc un equip a cada lliga per dir-ho així. A Anglaterra tinc l’Arsenal (treu les claus de casa amb un clauer de l’escut de l’Arsenal), a Itàlia tinc la Juve, de França podria dir l’Auxerre. El de fa uns quants anys, no el d’ara.

I d’Alemanya, malgrat la broma del Bayern abans de la final de la Champions, no negaré que m’agrada el Werder Bremen. Però també el Bayern, que té defenestrats com Van Gaal o Van Bommel que m’encanten.

A qui animes aquest Mundial?

Tenint en compte que no s’ha classificat Suècia, Croàcia ni la República Txeca, em toca anar amb Anglaterra. Em vaig decantar quan vaig anar a la ‘Futbolmania’, aquella botiga per a frikis de futbol, i vaig veure la samarreta Umbro vermella de la selecció anglesa. Me la vaig comprar i vaig tenir clar que tocava anar amb Anglaterra.

Per a l’Eurocopa em vaig patejar totes els botigues de Santa Coloma buscant una samarreta de la selecció sueca. I quan va arribar l’Espanya-Suècia era l’únic tio del bar vestit de groc.  I vaig celebrar el gol suec (riu). Que va ser d’Ibra, per cert.  Ho vaig fer perquè m’agraden aquestes seleccions, que aquí ningú va amb elles. També perque llavors Espanya em feia molta ràbia. Ara vulguis o no t’ha d’agradar perquè la meitat són del Barça. I juguen com el Barça. Però clar, segueix sent la selecció espanyola…i no.

Què creus que fa que el món del futbol sigui un filó tant perfecte per als humoristes?

Perquè està ple de pallassos (riu). Seriosament, perquè aixeca tantes passions que dóna carn per treballar. I perquè és dia a dia. Si el futbol aquí es visqués com es viu a Bèlgica, on tenen un únic diari que parla d’esports, la veritat és que no. Però aquí, entre la foto de Ibra i Piqué, declaracions de Laporta… Cada dia hi ha notícies. Dóna marge per fer el que vulguis: humor, tertúlia,…

I desprès tens el tema d’aquest “humor català”, de coses que aquí fan gràcia i a fora no. A nosaltres ens va bé, perquè ens permet ficar-nos amb el Madrid, cosa normal perquè ho fem des d’aquí, i també ens fiquem amb el Barça perquè ens agrada torturar-nos i ser autocrítics. En canvi a Madrid no podrien fer humor en contra del Madrid perquè s’aixecarien les mes altes instancies.