El teu blog d'entrevistes

Redacció i Fotografies: Edgar Ballarín i Noelia Navarro

Hem quedat amb l’entrevistat a la porta de Rac1, esperant que surti de l’estudi. Òscar Dalmau (Barcelona, 1974) és un personatge polifacètic: combina la seva participació en el programa ‘La Competència’, que presenta juntament amb Òscar Andreu, amb ser l’encarregat de presentar ‘El Gran Dictat’ A TV-3, on cada cap de setmana ens ensenya a destrossar una mica menys el català. I, per si això fos poc, també és guionista dels exitosos programes d’humor ‘Polònia’ i ‘Crackòvia’. I encara li queda temps per a concedir entrevistes…

Òscar: davant o darrera…. la càmera?

(No s’ho pensa gaire) Darrera. És més còmode i més tranquil. No t’has de maquillar, ni preocupar per tantes coses, ni pel que es veu o es deixa de veure. Només pel que se sent.

Tenint en compte que radiofònicament t’has criat amb els grans, has agafat algun dels seus tics?

Home, de tots se n’aprèn i m’agradaria tenir tics de tots aquells a qui he admirat i, amb alguns d’ells, he tingut la sort de pencar: Andreu Buenafuente, Miquel Calçada, Antoni Bassas, Gomaespuma, Alfons Arús…

És la vostra primera temporada a “La Competència” però ja teniu una legió de fans important. L’ombra del ‘Minoria Absoluta’ no era tant llarga com deien?

L’ombra del Minoria sempre hi serà. I més a la franja horària. Val a dir que era una franja horària que nosaltres ja coneixíem perquè vam treballar-hi quatre anys amb el Problemes Domèstics, al costat del Manel Fuentes i la Mònica Planas. I on ens vam conèixer amb l’Oriol de Balanzó, que llavors va ser el nostre primer becari.

Són l’Angelines i en Jep la Padrina Josefina i el iaio Perico del segle XXI?

(Riu) No aspirem a tant. La Padrina i el Perico van marcar una època des de Ràdio Barcelona, a El Terrat. Més que el Jep, si haguéssim de trobar un coetani al Perico aquest seria sens dubte l’Avi sense nom.

Sabries reconèixer un pinetell a primera vista?

(Somriu) No n’estic del tot segur. Tot i tants anys posant veus en off per al Caçador de Bolets, els únics bolets que sé reconèixer són els rovellons, els ceps, els ous de reig… i els xampinyons laminats de les prestatgeries del Caprabo (riu).

Com pot ser que el pop català dels ’60 interessi més al Japó que aquí?

Pregunta’ls-ho als japonesos. El que passa es que al Japó hi ha molta més cultura musical i respecte i devoció pel que es va fer musicalment als anys 60. Són uns malalts de les reedicions.

Com neix en Phil Musical? Quina és la peça més estranya que ha trobat?

Phil Musical neix a la primera edició del PopArb, el festival de pop català d’Arbúcies. Em van demanar punxar una sessió a les piscines del poble i vaig haver d’inventar-me el meu nom artístic als plats. Tenint en compte que jo vaig presentar i dirigir un programa a Catalunya Ràdio, i més tard a Rac1, que es deia Fil Musical, vaig adoptar aquest
àlies. I sobre la peça més estranya…. ara mateix no te’n sabria dir cap!

Com sorgeixen els gags del ‘Polònia’ i el ‘Crackòvia’?

Després d’una llarga reunió de dilluns. Ens reunim tots els guionistes,que en total som uns vuit, i disparem una pluja d’idees i salvatjades que més tard acabarem escrivint.

Quins són els referents humorístics dels Òscars? Sou una mica Bob Esponja i Patricio

(Riu) Suposo que els de la nostra generació som una mica fills de l’humor anglès: l’ Escurçó Negre, Els Joves o Hotel Fawlty, per posar alguns exemples, son sèries que ens han marcat força.

En algun moment t’han dit que no fas gràcia?

Si, alguna vegada. El que passa es que molt sovint, per educació, la gent no s’atreveix a dir-t’ho a la cara. Però fer una conya i que la gent no rigui, això sí que m’ha passat.

Com a miop de debò, que diries als moderns que només duen ulleres per aparentar?

(Riu) Doncs….que hi estic totalment a favor. Hi ha molts prejudicis a l’hora de portar ulleres perquè encara hi ha molta gent que les considera més una pròtesi que un complement a l’hora de vestir. Cal canviar aquesta manera de veure les ulleres.

Quin és el teu final per Lost?

Un final que em sorprengui! Tot i que molts cops mataria els guionistes perquè no sé per on em porten, al final sempre acabo donant-los un vot de confiança perquè ens portin a  tots a un final espatarrant de Lost…